Fitoteràpia Xinesa

 

Si el cos humà és el medi natural, un fitoterapeuta és el més semblant a un jardiner.

El seu paper és cultivar la vida

Per explicar què és la fitoteràpia (tractament amb plantes) hem d’entendre el cos com un mirall de la natura. A la natura trobem diferents climatologies i medis; en el nostre cos, també. A la natura, tots els fenòmens estan connectats i són interdependents: un petit canvi pot afectar la totalitat. El nostre cos és un sistema complex i, com a part de la natura, té una gran capacitat d’autoregulació. Això assegura que cadascuna de les seves parts funcioni adequadament per crear un medi natural semblant al que anomenem paradís o salut. Quan, per raons diverses, el sistema -el nostre cos- no pot fer front a determinades situacions apareixen les malalties. 

De la mateixa manera que un tornado o una sequera extrema poden causar danys a la natura, les malalties representen desequilibris en el cos humà. La feina del professional en fitoteràpia oriental és localitzar-los i esbrinar com restituir l'equilibri del sistema. Principalment, treballem sobre els meridians per incidir en aquests climes interns: en regulem la temperatura, el grau d’humitat i altres variables, com ara la distribució d'energia i de sang. L'objectiu final és que el cos recuperi la seva bellesa natural, que és fruit de l'equilibri intern i, per tant, de la salut. 

La fitoteràpia està directament vinculada a l’alimentació. Els xinesos de l’antiguitat van classificar les matèries medicinals -algunes d’elles fonamentals també a la cuina- segons els sabors, la temperatura i els meridians sobre els quals actuen, en una sistematització que fem servir encara avui. Van descobrir, per exemple, que certs sabors provoquen determinades reaccions al cos (tothom pot haver experimentat alguna vegada els efectes del picant o la sensació que deixa a la boca una fruita àcida).

En fitoteràpia, doncs, el primer pas és fer un diagnòstic dels climes interns del cos. Després prescrivim matèries medicinals segons els sabors i les temperatures més adients per anar reequilibrant el sistema, i la relació d'aquestes matèries medicinals amb els meridians ens permet dirigir l'acció d'aquests sabors i temperatures directament allà on cal actuar. L'estratègia terapèutica perquè el cos recuperi el seu funcionament natural varia d’una persona a una altra, i per això les fórmules herbals que prescrivim són personalitzades i individuals.

La fitoteràpia, en essència, es pot resumir amb aquesta idea: si el cos humà és el medi natural, un fitoterapeuta és el més semblant a un jardiner, ja que el seu paper és cultivar la vida (vegeu H. Beinfield i E. Korngold, Entre el cielo y la tierra. Barcelona: La liebre de marzo, 2002). 

 
fitoterapia xinesa