Novetats

Idees per millorar la fertilitat (II). Exercitar el sòl pelvià

“Allà on duem la respiració duem el Qi, i el Qi activa les funcions corporals. Per tant, allà on duem la respiració activem les funcions corporals.”

 

Quan respirem no només intercanviem gasos i partícules físiques amb el nostre entorn: també duem a terme un intercanvi més energètic, menys material, d’una “substància” que anomenem Qi (pronunciat “txi”): l’energia vital. Aquest Qi és invisible a l’ull humà, però en podem sentir la presència ja sigui en forma de pessigolleig, d’escalfor o de benestar.  

Hi ha tècniques de respiració  que es basen en “escoltar-la” sense interferir-hi. Hi ha altres tècniques que intenten “controlar” tant la inspiració com l’espiració tot adaptant-les a unes pautes. La tècnica que presentem avui es focalitza en “enviar” el Qi a determinades parts del cos mitjançant la respiració.

Com podem dirigir el Qi cap a una determinada part del cos? Amb la nostra consciència (amb la nostra intenció). Quan duem la consciència de la respiració cap a una part concreta del cos, aquesta rep més energia per funcionar. En medicina xinesa diem que “cap a on va la consciència, va el Qi”.

El sòl pelvià és una zona clau tant en relació amb els òrgans en general (que sosté) com amb la fertilitat en particular. Exercitar-ne els músculs és molt saludable, perquè, entre altres coses, permet controlar millor l’obertura i el tancament dels orificis pelvians, ajuda al part i evita o millora les pèrdues d’orina que després apareixen freqüentment. L’exercici que presentem a continuació combina la respiració conscient dirigida cap el sòl pelvià amb la contracció de certs músculs de la zona per augmentar-hi la circulació de la sang, reforçar-ne i nodrir-ne energèticament la musculatura, connectar més profundament amb els òrgans sexuals i, d’aquesta manera, recolzar la fertilitat.

L’exercici de respiració activa del sòl pelvià

L’exercici de respiració activa del sòl pelvià és senzill de fer, però una mica llarg d’explicar. Quan el provis, t’adonaràs que no costa i és molt agradable; i com més el practiquis, més fluid et sortirà.

Com es fa?

  1. Preparació. Posa la punta de la llengua al paladar, just darrere de les dents de dalt.
  2. Inspiració. Inspira profundament pel nas. Concentra’t a portar la teva respiració des del nas fins a la zona de sota del melic (que anomenem Dantian) passant per la línia mitja del cos: el Qi (a través de l’aire) ha de baixar entre els pits, descendir cap a l’abdomen, creuar el melic i arribar al punt mig entre el melic i el pubis, tot inflant la panxa mentre es fa el moviment (al principi, si et costa de fer o de sentir, pots ajudar-te tancant els ulls i visualitzant l’aire que baixa des del nas fins al Dantian, i fins i tot pots fer servir les mans per anar marcant amb el tacte el camí de baixada). Un cop l’aire hi ha arribat, deixa que “es quedi” allà i canvia el focus d’atenció des de l’àrea de sota del melic cap a l’úter i els muscles que hi ha al voltant de la vagina (que és una part del sòl pelvià).
  3. Contracció. Al final de la inhalació, quan passes el focus d’atenció a l’úter i al sòl pelvià, fes pressió cap amunt amb els muscles de la vagina (contrau-los) com si volguessis aturar la sortida de l’orina (com si t’aguantessis el pipí).
  4. Exhalació. Al començar a deixar anar l’aire, relaxa la musculatura del sòl pelvià (deixa de fer la contracció). Durant la resta de l’exhalació, porta l’atenció a través del còccix i cap amunt, per darrere l’esquena -per la columna vertebral- fins a la part més alta del cap (la coroneta) i, finalment, descendeix amb l’atenció cap al nas.
  5. Repetició. Repeteix l’exercici (els passos 2, 3 i 4) fins que aquesta mena de respiració es torni un moviment suau i continu.

 

Quan, on i durant quant de temps es pot fer?

Aquest exercici es pot fer en qualsevol moment, en qualsevol lloc i durant tot el temps que vulguem. L’ideal és fer-lo en moments de relaxació, com a primera hora del matí o al vespre. Però quan tenim pràctica també es pot fer mentre conduïm, mentre esperem l’autobús, mentre mirem la televisió, mentre cuinem o mentre som en una reunió avorrida. No hi ha sobredosi possible: es pot fer una estona curta o durant hores, tot i que el més habitual és practicar-lo uns vint minuts. Com més el fem, més natural esdevindrà per a nosaltres aquesta forma de respirar i més beneficis n’obtindrem.

Quan no s’ha de fer?

És recomanable no fer-lo durant la menstruació ni durant l’embaràs.

Si vols aprendre aquesta i altres tècniques de suport a la fertilitat o creus que et podem ajudar a assolir el teu embaràs, no dubtis a trucar-nos: estarem encantats d’ajudar-te.

Quim Planas

  • 1