fbpx

L’estrany cas de la febre del dissabte a la nit

La Mireia és una dona casada i amb una filla de 5 anys amb febre del dissabte a la nit.

Treballa com a mestra en una escola pública.

La Mireia té una vida relativament feliç encara que passa molts nervis a la feina.

No és que la feina li desagradi, la troba molt interessant i li encanta estar en contacte amb els nens i les nenes.

Em fan sentir viva i útil. Diu ella mateixa sobre les classes.

Durant la setmana fa les classes, planeja activitats per als alumnes i a les tardes està amb la seva filla.

La Mireia no surt gaire de nit.

L’últim any, evidentment per la pandèmia.

Però ja abans de la pandèmia tampoc no sortia gaire.

Això és una cosa que ha canviat els últims anys.

Abans li agradava sortir fins a les tantes amb el seu marit a ballar.

També sortia amb la colla d’amics de la universitat.

Ara troba que, quan surt de nit, l’endemà s’aixeca molt cansada i li costa molt de recuperar-se.

A la Mireia hi ha una cosa que l’amoïna.

Encara que ara ja no surt de nit, cada dissabte al vespre nota com una pujada de febre, amb cansament i mal de cap.

Sembla que el seu cos li estigui dient que no ha de sortir a ballar un dissabte a la nit!

Se sent enfadada per això.

I per això em va venir a veure.

Què li passava a la Mireia?

La resposta és fàcil d’entendre encara que segurament no agradi gaire.

No, no és que el seu cos li fes boicot a sortir els dissabtes.

És una altra cosa.

Tampoc no està atacada per la febre del dissabte a la nit que va fer furor als anys setanta del segle passat.

Això era una altra cosa.

Mira,

Quan convius amb estrès, el teu cos et deixa fer.

Bé, no només et deixa fer, dona tot el que pot i més.

Aquest és un mecanisme de supervivència que ens ha permès sobreviure com a espècie.

Davant un perill el cos entra en fase lluitar o fugir.

No importa l’esgotament, el mode lluitar o fugir permet tenir un extra d’energia per a encarar qualsevol amenaça.

Però què passa quan el perill passa?

Doncs que aquest esforç extra s’ha de pagar.

Com un deute contret amb el cos.

I es paga, vulguem o no.

La Mireia anava, entre setmana, més estressada del que ella mateixa n’era conscient perquè el cos li deixava fer.

No era conscient que, entre setmana, el cos entrava en mode lluitar o fugir.

I el dissabte a la nit, al relaxar-se.

El cos cobrava el seu tribut.

La solució passa per viure amb menys estrès durant la setmana, en això l’acupuntura i les herbes ajuden molt.

I també per conèixer més el propi cos i identificar els avisos que sempre envia, abans d’entrar en mode lluitar o fugir.

Vivim en aquest mon estressant, preparat per a la producció i la venda més que per a satisfer-nos com a éssers humans.

Molts convivim amb l’estrès, segurament tu també, de fer més del que el nostre cos ens permet.

Si vols aprendre a reconèixer els detonants i les senyals de l’entrada del cos en fase lluitar i fugir jo et puc ajudar molt.

Només has de trucar.

Comprateix si t'ha semblat interessant

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn

Deixa un comentari

Descarrega't la guia

Millora la salut i la digestió menjant el que t'agrada. Però fent aquests petits canvis

en què et podem ajudar?

Descarrega't la guia

Els 3 Imprescindibles per a una digestió saludable

Open chat
Hola!
Com puc ajudar-te?